Sents?
Sents? La lluna davalla i et diu Mercè-ceixent,
i se t´esmuny per sota el davanta,
i, a vol, et et pren pel novenari d´heura
que lliga sal i sang, a cel obert...
Cenyides, per la serp de la tenebra,
la lluna i tu sou u : arbre i mirall.
Fareu el ple quan el jorn llevi l´àncora
i naveguin banderes sense imperi.
I espenyareu, amb dits empolsat de safrà,
forrellat,porta i mur que fan dic a l´aurora a l´aurora.
Coronades pels vents, sou al tomb del viatge:
Que el fosc poder que us serva no corrompi l´atzar!
Sents? La lluna davalla i et crida:quin mal glaç
et llasta?Ves-hi ! Nega´t al ple de la tendresa !
