Senyora
Una remor constant
Em manté despert
No he de justificar
Res del que he fet.
En la història més absurda
Hem acabat tan mal.
Va ser per protegir-te
Dels nostres gegants.
On acaba este camí, senyora
Crec que ens hem perdut
I recordes, fins i tot enyores
I no saps, però perdona
Tot va ser per tu.
Tot el que vaig fer,
L'incendi i aquell tret
Les ganes de volar
I els somnis aparcats
Bitllets a Notre Dame
I haver-te de deixar.
No he deixat ni un moment
De pensar en tornar.
