Senyoreta

Mara Aranda

Arrelada a l’aigua dolça
a l’aire ballant,
emperadriu de rius
trencarà el vent com cal.
I vestirà de vidrieres
el vol d’ales vertaderes.
Si dius el seu nom
la invocaràs.

Muda el tegument,
l’embolcall del cos,
engalanant-lo
de color natural
i el vestirà amb vermell
de bes de rosella o verd
de vellut de molsa
o pell de blau de cel.

L’estela seguiràs,
esberles evanescents
del seu voletejar.
I entre la malesa
i els boscos profunds
et guiarà amb les ales
cap a les passes noves,
on els trapezis d’aire
reflexen tots els rostres
dels homes que has sigut,
cap al futur.

Ella és l’escribana
de les rimes de l’aire,
d’estirp d’aigua de la terra,
padrina de l’ànima
que la ventura signa
i l’avenir legitima.
Si pronuncies el seu nom
la invocaràs.

L’estela seguiràs
com al pastor l’anyell.
L’estela seguiràs
fins que envelliràs.
L’estela seguiràs
sabent que ella sap.
L’estela seguiràs
és cor del teu cor.

Vents voleu alts
i envieu als mortals
corrents, pensaments
i cavalls alats
amb el llom daurat.
Si la veus passar
en dir el seu nom
l’hauràs invocat.