Senyor Morse
Diuen les antigues llengües
que el senyor Morse es va enamorar,
d’una noia tan bonica,
que li feia por de mirar.
I a base de punts i de ratlles,
un idioma es va inventar.
I senyors i senyores, i estimats followers,
la va poder enamorar.
Punt, ratlla, ratlla, ratlla, punt.
Punt, ratlla, ratlla, ratlla, punt.
Punt, ratlla, ratlla, ratlla, punt.
Punt, ratlla, ratlla, ratlla, punt.
Diuen les antigues llengües
que el senyor Morse va ser capaç.
Ser capaç d’enviar a la noia
un missatge, un text sentencial.
I ara un punt, ara una ratlla,
un codi propi va forjar.
I així es va explicar aquesta història,
una història sense punt i final.
Punt, ratlla, ratlla, ratlla, punt.
Punt, ratlla, ratlla, ratlla, punt.
Punt, ratlla, ratlla, ratlla, punt.
Punt, ratlla, ratlla, ratlla, punt.
