Ses germanes captives
Estau atents germans meus,
Que un romanç us vull contar,
D'una barqueta de moros
Que es pou des lleó assaltà.
De set cases que hi havia,
Sis ne varen espenyar;
Deixaren can Miquel Jaume,
Que hi trobaren bestiar.
Mos calarem a l'aguait,
Que es pastoret ja vendrà.
Volgué Déu o la ventura,
Dones hi varen anar.
Hi anaren dos donzelles,
Pastores de bestiar.
Ells ne varen ser traïdors,
Que les varen agafar.
Adiós terres alegres
Que solíem caminar,
I no ploreu més ma mare,
No mos faceu turmentar.
