Ses germanes captives
Una barqueta demoros
A Eivissa varen anar,
De tres cases que hi havia
Dos en varen espanyar.
Deixaren can Joan Vale,
Que hi havia bestiar
Hi trobaren dos pastores;
Les varen encaptivar.
Sa petita quan va veure
Va caure i es va esmaiar
Diguerem uns amb sos altres;
"Aquesta haurà de quedar"
Es més malvat va respondre;
"- Aquesta no quedarà
Que si el rei moro ho sabés
Mos podría castigar"
Sa petita davall aixella
I sa grossa per sa mà.
"Adiós terres d'Eivissa,
Adiós qui quedarà.
Que es moros j amo n'enduen
Mai més no podriem tornar.
I sa mare les cridava
De sa vora de la mar.
"- I mamà no mos crideu,
Només mos feis turmentar;
Adiós parents amats
Ja tendreu què sospirar…
Santa Eulària gloriosa,
Vulgueu per naltros pregar.
Si mos deixau tornar a Eivissa,
Ja us vendrem a visitar.
As cap de catorze mesos
A Eivissa varen tornar
I arribaren a ca seva
Que es calaven a dinar.
Son pare quan les va veure
Va caure i es va esmaiar
Llavors els hi va parar taula
Per si volien menjar.
Lo primer que diguern
"-I on és sa mama?
Menjau, menjau, filles meues,
Vostra mare no vendrà.
Perquè vostra mare ho és,
Ho és morta i enterrada.
Que es va morir des disgust
De quan valtros vo n'anàreu"
"- Només que sabésseu dir-me
Sa fossa on l'enterraren,
Aniria a bessar es ossets
I viuria a aconhortada"
Writer/s: Popular
