Setanta matins
Aiguaneu
remulla teulades,
les brases a la llar
donen calor encara
Un cafè,
setanta matins
Seus mirant
en càmera lenta
com van i vénen
els núvols i els vespres
Els matins són més llargs,
els dies són com anys,
No val penedir-se
Ara ets, i demà?
No saps quan
les teves paraules
eternament seran
lluny del que veus ara
Els records del que
vas ser un dia tornaran
com si els visquessis ara com abans
