Seu telepàtica
Et parlo com es parla als embrions de la ceguesa,
amb aquesta estranya complicitat
de saber-te palpant la gropa d’unes paraules
encara no dites. Vívidament penges
d’unes altes cordes verdes. Et gronxes
en els temps sense perícia ni mancança,
ni profit, que ets tot el guany.
T’escolto com els cossos es deixen penetrar
pels ritmes tàcits, sincronia de glavis
que fendeixen els designis
del bell furt. T’escolto com si fossis
malaltia molt antiga, líric fong subliminar.
Vinc descalç perquè t’he olorat la febre
i la voluntat. Descalç per l’herba freda,
te’m figuro com un astre perifèric
procurant des del teu cel la nit humana.
