Sexe verbal
M'ajustaré bé la corbata,
on coi he fotut les sabates?
De mentre em passo el fil dental.
Pot ser que avui faci fresca,
millor que em posi una jaqueta
i aquells texans trencats.
Demano cinquanta euros al pare,
agafo les claus de sobre la taula,
em despedeixo amb dos petons.
Cada cartera a la butxaca,
sona el timbre serà la Marta
que avui em ve a buscar.
Els meus amics estan a Gràcia
fent cerveses a la plaça,
el pàrquing sortirà car.
Lliguem les bicis a la plaça,
taula lliure a la terrassa,
corre, Marta, anem-la a buscar!
No era una nit qualsevol,
i una mirada bastava per poder comprendre
que aquella corbata començava a ofegar-me,
la cervesa no em donava el valor.
Potser, potser que em demani un cubata,
a veure si la cosa em va millor.
Aquella jaqueta començava a agobiar-me
i de sobte, s'ha fos l'encenedor.
Potser, potser que em lii un cigarro,
perdona home, no tindries pas foc?
I així va començar,
amb el contacte de les nostres mans,
i una mirada suau.
Tothom va marxar,
un parlant, l'altre escoltant
el que no havia de callar.
No era una nit qualsevol,
ens estàvem despullant sense treure la roba.
Fer l'amor amb les paraules
sense utilitzar les mans,
només sentint l'altre al parlar.
I així va començar,
amb el contacte de les nostres mans,
i una mirada suau.
Tothom va marxar,
un parlant, l'altre escoltant
el que no havia de callar.
