Si existeix la glòria...

Gerard Sesé

Ahir a la nit vaig somiar que somiava
cases blanques, sostres abovedats,
finestres blaves, llàgrimes de roca caient al mar

Allà estava jo, assegut gaudint de l'entorn,
ensumant a sal i a roses,
armat amb el meu vestit de gladiador

No sé si és real o no
però et veig i els meus ulls es troben amb els teus

Un got de vi no aconsegueix calmar la meva set,
Set de sentir, de saber, de conèixer estic inquiet
De la foscor... sorgeix una aurora, t'envolta sencer
T'abraço fort, com si sabés que has vingut per marxar

No vols que passi aquest moment
ho llegeixo en el teu pensament…
La meva olor a pintura
et transporta a uns altres temps

On m'espiaves quan jugava al taller
de petit i que jo em feia tot un home
de fons sonava una guitarra...

I tirats a la sorra calenta
no parlem però ens mirem i de cop
ens besem.

Si existeix la glòria segur que m'ha visitat just en aquest moment
els primers rajos de llum et fan més tènue t'has evaporat!