Silenci a Moldàvia
S'hospici està en silenci
i en es fons des passadís
hi ha una porta grisa...
Un nin plora atemoritzat
no són gemecs improvitzats
crits de fam, fred i agonia...
I es director diu que són fruits de sa seva imaginació.
Mentrestant sa neu
cobreix de blanc Moldàvia
sa política des fred
emboira aquest missatge
Quin paissatge més bell
per tanta indiferència
Ara un nin obri sa porta
mentres crida: - mare vine!
Boca closa no entren mosques
i caga per encalantir-se...
Mentrestant sa neu
cobreix de blanc Moldàvia
sa política des fred
emboira aquest missatge
Quin paissatge més bell
per tanta indiferència
I tu... on ets?
I tu... on ets?
I tu... no hi ets!
Ara hi ha silenci a Moldàvia
sa finestra és oberta i cau sa neu.
