Sinestèsia

Ol'Green

Si el joc arriba a la fi
D’aquest quadre res és gris:
La primera carícia.

Em desperto i ets amb mi.
Del vermell en va sortir
Aprendre a hissar les veles.
I navegar, navegar.

Era carmesí, fruit del no-res,
Va omplir la nit d’un verd encès.

Les carícies blanques, paraules blaves,
petons violetes, sinestèsia.
Les carícies blanques, paraules blaves,
petons violetes, sinestèsia.
Les carícies blanques, paraules blaves,
petons violetes, sinestèsia.
Hi ha tantes carícies, paraules,
petons per pintar… Sinestèsia.

I en dies grisos
i en moments negres
plourà…
Però l’endemà
sortirà l’arc de Sant Martí.

Les carícies blanques, paraules blaves,
petons violetes, sinestèsia.
Les carícies blanques, paraules blaves,
petons violetes, sinestèsia.
Les carícies blanques, paraules blaves,
petons violetes, sinestèsia.
Hi ha tantes carícies, paraules,
petons per pintar… Sinestèsia.