Si som aquí
t'escric a tu que no ets capaç d'entendre què diuen les paraules que vénen del vent.
Faré un dibuix, un esquema, un holograma. per explicar quin és el sentiment.
Hi hagué un temps en que tot era fosca, l'àguila negra sobrevolava els murs,
totes les ombres fugiren amb la darrera ràfega, em vaig quedar en el buit.
Si som aquí és per mi, ho creguis o no ho creguis, és per mi que som aquí.
Per quin secret vendries la teva ànima? Per quin amor et deixaries matar?
Mentre les veles bufaven d'horabaixa, veia partir qui més vaig estimar.
El foc s'apaga com passa la tempesta, a poc a poc tot s'acaba oblidant,
quan esperava trobar una nova primavera, et vaig sentir arribar.
Writer/s: Pere Janer
