Solitari
La voluptat del dolor
i del neguit capficat,
decora ma soletat
de plany aconhortador.
Per què la vida no em duu
son missatge de plaer
i em duu tan sols el deler
del més enllà, on el "jo" és "tu"?
Jo no voldria patir
l'esclavatge del meu "jo":
Jo vull cantar tot allò
que sent en mi i vol eixir.
Jo sé que no sé cantar
la melodia que vull;
mes no vol el meu orgull
el meu fracàs confessar.
I ja que veig els demés
cantar sols son goig complit,
jo no vull més que el delit
d'alleugerir-me de pes.
Lliurar-me de mi pel joc
de sentir-me viure en va.
Per la febre de demà
sabré la llum del meu foc?
