Soliloqui al metro
Jo que sempre que he pogut
he mirat de passar desapercebut,
resignar-me a obeir
i parlar sense aixecar la veu.
Ara me'n ric dels usuaris de la T-10.
Jo que mai m'he discutit
contra res o contra ningú
i que mai m'he escapolit
de cap norma o de cap preu.
Ara me'n ric dels usuaris de la T-10. (x4)
I no ho he fet com a protesta
o encegat per l'orgull
i la supèrbia era un viatge llarg
i no el volia fer a peu.
Però és que no tenir bitllet
em dóna plena llicència
de mirar amb condescendència
tots aquests galifardeus.
Ells tan porucs
i jo tan temerari,
em fan sentir l'home fort i poderós,
aquesta colla d'ordinaris,
que ni s'immuten
amb la lluita de l'heroi reaccionari.
Que feliços que se us veu,
que innocents que viatgeu,
els usuaris.
I ara me'n ric dels usuaris de la T-10. (x8)
I ara me'n ric dels usuaris de la T-10. (x4)
Writer/s: Quim Carandell
