Solitari

Tomeu Penya

Si no fos perquè te tenc amb jo, estimada,
no podria escriure res amb sentiment
deixaria de lluitar i d'esforçar-me
qui sap si emmalaltiria dins poc temps.

No seria jo res més que un solitari
empernat en ser més raro que els demés
i m'aniria voluntari,
m'aniria ja per no tornar mai més.

Si no fos perquè els amics són alegria
i no em fallen quan els he de menester
quina vida trista, buida i avorrida
si un dia me trobés tot sol sense ells.

No seria jo res més que un solitari
empernat en ser més raro que els demés
i m'aniria voluntari,
m'aniria ja per no tornar mai més.

Empernat en ser més raro que els demés
i m'aniria voluntari,
m'aniria ja per no tornar mai més.

Si no fos perquè jo crec en l'Altíssim
i en sa bona voluntat d'alguna gent,
que en el món, o poc o molta, hi ha justícia
i que ningú me pot privar des pensament.