Som i serem
No aixecàvem ni un pam de terra que ja sortíem a veure món.
Amb la maleta plena de somnis, el pensament més innocent,
érem nens, érem tu i jo.
Asseguts a la plaça, tot cantant cançons,
perdent les tardes com si no importés el temps.
Era un joc sense regles, apreníem de tothom,
érem nens, érem tu i jo.
I allà on vagis vindré amb tu, amagat dins la maleta
som i serem, allò que un dia vam ser.
i allà on vagis vindré amb tu, amagat dins la maleta
som i serem, imparables només un cop més.
Les mil i una converses d’un matí vora el port.
Asseguts a la sorra, tirant pedres al mar,
mirant qui arribava més lluny.
L’un al costat de l’altre allà on ens duia el vent,
viatjant pels cinc continents.
Deixant la nostra empremta, fent-nos únics als demés,
imparables un cop més.
I allà on vagis vindré amb tu, amagat dins la maleta
som i serem, allò que un dia vam ser.
i allà on vagis vindré amb tu, amagat dins la maleta
som i serem, imparables només un cop més.
Som, som, el que som, i no hi donis més voltes.
Som, som, el que som, ho portes dins.
Ai mamma mia dimelo què és el que som, que és el que ens mou.
Ai mamma mia dimelo què és el que som, que és el que ens mou.
Som i serem, el que hem estat durant tant de temps.
Som i serem, imparables només un cop més.
Som i serem, el que hem estat durant tant de temps.
Som i serem, imparables només un cop més, només un cop més.
