Somnia

Àtic

Somnia... Canviarà la sort un dia
ni ens farem sempre més vells
no serà arrugada pell, "la flor d'un dia",
la que portarem content.
Darrera... Han quedat les primaveres
no ets més vell perquè ets més gran
fes-te com aquell infant
que trobant una drecera
acarona cada instant.

Ja no puc perdre un alè,
he d'agafar-te a una fe,
jo no puc ser un món silent
vull ser com aquella espurna
vull donar vida al braser.

Somnia... Tot això pel que ara crides
hi ha de cridar molta gent
tots somnien el mateix
caminem tots per la vida
somniant-la diferent.
Poeta, no maregis tant la lletra
digues el que has de dir
digues el que portes dins,
dues, tres paraules netes
digueu-les, quedat tranquil.