Somnis
Somnis viatgen en el tren de mitjanit,
des de l'andana del desig a l'infinit,
somnis esperen a que dorma la ciutat,
entre les ombres d'una densa obscuritat.
Mentre brilla la lluerna
enmig d'una nit eterna.
Per la ment es mouen més depresa que la llum
primera de l'alba.
Van corrent pels laberints perduts de l'inconscient
i la raó s'escapa.
Somnis esperen a que arribe un dia nou
per a esborrar les empremtes del seu joc,
somnis se'n van quan es desperta la ciutat,
deixen al seu darrere un bany de realitat.
Puja i baixa la marea
al só de la lluna plena.
Per la ment es mouen més depresa que la llum
primera de l'alba.
Van corrent pels laberints perduts de l'inconscient
i la raó s'escapa.
