Somnis eterns

Carles Ribot

S’obren portes com planetes
viuen conscients dels problemes,
saben molt bé el temps que vas marxar.
Viuen alla dalt a les muntanyes de les cases,
d’un vell xaruc mariner de Sant Pol de Mar.

Vius, somnis eterns.

Són hereus de guerres i tempestes a les barques,
només baixen al poblat per treure el cap.
Viuen alla dalt a les muntanyes de les cases,
atravessant deserts i oceans,