Somnis de llibertat
Les urpes de Déu t'empresonen, el teu destí ja està fixat.
no pots decidir, no tens força, t'amagues però estàs condemnat.
La ma que et domina t'ofega, tu no has escollit aquest món
vols creure que tot és un somni, però el fuet et retorna a l'horror.
Llavors penses que potser una dia les coses hauran de canviar,
vanes il·lusions i esperances que la teva ment mai creurà
Però no pots quedar-te inmòvil o el seu poder t'esclafarà,
has de rebel·lar-te i has de cridar…
Somnis de llibertat! has de continuar.
Somnis de llibertat! no et pots aturar.
Somnis de llibertat! La vida segueix, tira endavant.
Tenebres obscures rodegen cossos que ja mai s'alçaran
i que son delícies macabres d'ulls foscos que estan vigilant.
És ell qui domina l'exèrcit que ningú no pot aturar,
violen, torturen, avancen, res no queda dret al seu pas.
I clames al cel que t'ajudi, el teu plor ningú el sentirà,
tens por que tu siguis el pròxim que Déu vulgui fer executar.
Però no pots quedar-te inmòvil o el seu poder t'esclafarà,
has de rebel·lar-te i has de cridar…
Somnis de llibertat! has de continuar.
Somnis de llibertat! no et pots aturar.
Somnis de llibertat! La vida segueix, tira endavant.
Writer/s: Roger Colobran
