Somnis imparells
Passa el temps
Mentre tarareges alguna cançó francesa que jo no conec
I a la meva porta bufa el vent i a poc a poc es trenca
Sento xiular el nostre tren…
Sembla una escena dolenta de cine francés
Cel de cafè,
I el cant de sirenes sona massa tevi i només ens queda temps
Per assassinar a sang freda tres o quatre-mil estels
Mentre no ofeguem la sort
tot sembla un miratge d'un conte de fades tret d'algun malson
Jo començo a perdre el nord,
La nostra llum s'esquerda,
Morint a la finestra balla el sol.
Mentre el teu contestador
Desespera amb mans obertes
Kandinski ens omple els somnis de colors.
Passa el temps
Estripant els núvols amb els dits
i dibuixant tempestes i esborrant carrers
I a la meva porta només queden dies imparells.
Sento cremar el nostre cel,
Sembla una derrota dolça
De paraules transparents.
Jo començo a perdre el nord,
La nostra llum s'esquerda,
Morint a la finestra balla el sol.
Mentre el teu contestador
Desespera amb mans obertes
Kandinski ens omple els somnis de colors.
El món és una habitació plena de cançons,
Un pont de records sobre un mar de pols.
Només som tu i jo lluitant contra el món.
