Són històries...
A la Maria ell li agradava i en Joan n’estava molt
Ella l’esperava però en Joan no reaccionava
En Josep que feia gala de ser el seu millor amic
D’amagat la festejava i ben aviat ja s’hi casava
No va poder ser, en Joan no en va saber
A la botiga on treballava s’hi avorria i consumia
La jardineria era el que més l’omplia
No va fer saber-ho mai per no ofendre el seu padrí
Que l’havia col•locat sense haver-li consultat
No va ser capaç, tenia por al fracàs
Li agradava actuar al teatre del casal
Els personatges l’absorbien i els temors se li adormien
Els seus amic li deien que tothom se’n reia d’ell
Que ja no tenia edat, que havia de tenir cap
S’estaria a la cantina, amb mala companyia
Veient passar la vida, assegut a una cadira
Feia temps que ignorava els impulsos del seu pit
Massa tard per refer una vida que havia anat a la deriva
Volia acabar la feina, feia anys que era mort amb vida
Un bon dia es despedia i ningú no l’entenia
No serà capaç, tindrà por al fracàs
Es pensava que si es tirava daltabaix del campanar
La gent el recordaria per la seva valentia
L’estomac li bullia i per les nits ja no dormia
Es va llevar la vida que tant el consumia
En Joan està caient, despentinat pel vent
I a l’enterro poca gent, pobre noi ves qui ho diria
Ell que sempre feia el que tothom li deia
I sortint de missa es comentava amb menys preu
Per un cop que no s’hi ha pensat s’ha tirat i s’ha matat
S’ha deixat anar, des de dalt del campanar
En Joan està caient, despentinat pel vent
Són històries d’un poblet, un poblet molt petitet
