Spectiu
Miro cap enfora et veig a tu.
T'esvaeixes com un núvol fràgil i volàtil de
substàncies perilloses,
mortalment beneficioses
per caure de més amunt.
Tanco la cortina del meu cor,
imagino com hauria estat la meva curta vida
d'espirals indescriptibles,
emocions tan impossibles
com per fer-se realitat.
Perdo la mirada en un instant.
Els somnis sembla que s'han aturat.
Em desperto allà on era
envoltant la gent de sempre
i no et veuré mai més.
Em desperto allà on era
envoltant la gent de sempre
i ja no et veuré mai més.
Writer/s: Ricard B
