Stat contra rationem
Marxaré demà insatisfet amb no somiar,
tornaré quan es desprecin els plaers.
Esclau del pensament jo vull tenir forma d’animal,
indiferent a la fortuna al·licient.
Jo vull ser feliç no amb el que aprovi la societat, aquesta és pèssim intèrpret del present
Però avui alçat cor meu, siguem un uneix-te amb mi,
fer la vida aquest instant, no hi ha prou, no s’ha acabat.
No vull ser condemnat per una mentida superficial,
és una manera més que tinc d’arribar a la veritat.
Quan caus al pou més fosc no cal posar-se a bussejar,
tot és qüestió d’amistat i voluntat.
Marxaré demà insatisfet amb no somiar cap a un camí, on dormi la sinceritat.
Però avui alçat cor meu, siguem un uneix-te amb mi,
fer la vida aquest instant, no hi ha prou, no s’ha acabat.
