Suïcida
Quan tu tens un somni
i les bombes et fan despertar...
No tens esperança,
quan maten els fills al teu davant,
quan tu tens un somni
i el teu poble està agonitzant...
ets tu, qui prens les armes,
matant a qui sigui l'ocupant.
Ara ja no sé callar,
ja no sé plorar
ja no sé somiar
tan sols vull poder volar.
Si al meu germà l'han mort,
quan tirava pedres contra els tancs...
Si ja no tinc barri,
si han tirat les cases els soldats...
Controls i amenaces
cada dia anant a treballar...
Estranys a casa nostra,
som els terroristes pels colons.
Ara ja no sé callar,
ja no sé plorar,
ja no sé somiar,
tan sols vull poder voler.
Ara ho tinc clar,
ara ho tinc decidit:
si jo exploto... Tots exploten amb mi.
No tinc res a perdre, ara ja tot se me'n fot,
per fi volaré al cel, que és d'in ens cau tot!
Vénen a buscar-me
els mateixos gossos amb diferents collars.
Jo veig la semblança
potser en un altre temps o un altre lloc.
No són rossos, ni tenen ulls blaus,
però creuen que ells són superiors.
No són més que feixistes cecs,
criats per odiar a la nostra gent.
Ara jo no sé callar,
ja no sé plorar,
ja no sé somiar,
tan sols vull poder volar!
Writer/s: Anònim
