Supermercat

Joan Rovira

Entro sempre per la porta gran i de cristall
que ja em coneix i s’obre sola quan jo passo.
Explosió de llum, mil florescents a l’interior.
Que bo! L’aire fresquet quan fora fa calor.
Prenc un carrito dels que estan ben enganxats
i em faig un plànning per passar per cada fila i cada estant.
I no tens pèrdua, tot està ben indicat
per ofertes, per productes i tamanys.
Meravellat amb tants envasos i colors,
el meu hortet artificial.
I com m’agrada escoltar el fil musical
sense pressa has d’anar,
passejant amb zig-zag
quan tu vas a comprar al supermercat.
Pasta, arròs, formatge i pernil dolç,
cafè i xampú, verdura, fruita, pizza, pà torrat i birres.
I a la cua del caixer un senyor et deixa passar,
tu vas menys carregat i ell et somriu.
I és que tothom sembla content quan va a comprar.
Les dependentes tan atentes diuen “gràcies” quan te’n vas
i satisfet i amb una bossa a cada mà
vas pensant: “si alguna cosa m’he deixat...
No passa res! Sempre puc tornar demà”.
Sense pressa has d’anar,
passejant amb zig-zag
quan tu vas a comprar al supermercat.