Sydney 2000

Sanpedro

No saps qui sóc
ni ho sabràs mai
si tot segueix aquest camí
perdut en l'ansietat.

Sempre més alt,
cada dia més lluny
per arribar a ser fort;
no ho podré aconseguir
si espero això de mi.

I em pregunto
si a estones viure és un esport.
No vull ser un pobre atleta
corrent contra la sort.
No vull anar a cap olimpíada,
no acceptaré cap més medalla,
no arribaré el primer
mentre estiguis a prop.

És el moment,
és el millor moment
per netejar el cendrer
d'amics incinerats.

Reset vital.
redimiré els pecats
cremant un joc d'escacs
o a la meva ànima solar.