Supervivents
És un malson saber-nos vius encara
quan molts matins ens despertem vençuts,
amb cansaments acumulats des d'anys,
amb perspectives de caminars inútils
pel dia llarg que ens espera, hostil.
Però ens alcem, donem fe de la vida
que se'ns esmuny per les venes, encara.
I prometem reprendre, cada dia,
el camí nou si hi ha algú que ens espera.
També ens esperen molts dies, massa dies,
que ens veuran fer el trajecte amargós
de poc a res, i sense l'esperança
d'un demà nou que ens neguen, cada dia,
els qui ja tenen com a futur perpetu
el gris present que viuen, si això és viure.
Però seguim, però tornem a alçar-nos
del res a poc que és el nostre tot.
Donem la mà, perquè encara ens trobem
altres persones a qui hem d'ajudar,
que ens esperaven, sense saber-ho encara:
perquè potser, també som l'esperança
que no tenim, l'absència dels qui ens neguen,
l'últim alè de nosaltres mateixos.
Ara mirem, amb serenor dolguda,
la tomba freda del company que hem perdut;
mirem el món i allò que en diuen vida;
mirem el buit, mirem la soledat
de tanta gent entre la multitud.
Qui ens podrà dir qui són els morts, qui els vius?
Qui sobreviu, qui malviu, qui fa viure?
I qui ens nega la vida, a cada pas?
Qui som, encara, mentre afirmem vivint
que aquesta mort ens fa supervivents?
Les llargues nits d'hivern
el foc ha de durar.
A la llar, ser flama,
molta nit, eterna,
no s'ha d'esvair mai.
Enmig la tenebra
no s'ha d'esvair mai.
I fidels, nosaltres,
que hem de reviscolar,
al cor de les espurnes,
que hem de reviscolar
l'escalfor perenne,
des del fons constant.
L'escalfor perenne
perdura al fornal.
Writer/s: David Mira,Popular
