T'adormires la meua ombra

Aljub

Com t'adormires a la meua ombra,
criatureta que em dus l'agredolç.
Ai!, més que llima vullguera taronja
al meu recer malvinguda.

D'argent i d'or filen les teixidores
afanyant-se a enllestir-te les hores.
Bocinet de mi, tingues bon vol
quan t'enlaires fugint del dol.

Noni, la meua nineta, ah no no.
Ans que tornar-te en flor vas marcir.
Del desig que no ha fet que vivires,
perquè en va tindries que venir.

Adorm-te pesolet que ta mare
diuen que no et vol prou i ton pare
no diu res, malaurades magranes
que esclateu amb sang i taqueu per capritx.

Com t'adormires a la meua ombra
jo voldria no haver despertat.
Somniaria semença fornida
i no el ventre prenyat d'un malson.