Tantes n'he festejades
Tantes n'he festejades,
Tantes m'han dir que no,
Llevat la pobra Pepa,
Que em porta afició.
Fortuna i bona estrella,
Que afortunat só jo!.
Si ella afició em porta,
Prou més n'hi porto jo.
I prou la portaria
Al fondo del meu cor.
Un dia, cap al vespre,
Me'n determino jo
D'anar a passar la vetlla
A casa la Pepó.
Ja n'hi truco a la porta;
-Obre i no tinguis por!
Parlarem una estona,
Parlarem del nostre amor,
Direm paraules Dolces
Que flamin nostres cors!
Son pare s'ho escolta;:
Ja en baixa amb un bastó.
Li venta garrotada
Part davall el gipó.
-Ai, pare, el meu bon pare,
Per què em feu tot això?
-No en tastaràs més Pepa,
Coca ni panellò,
Ni tampoc tu, Francisco,
Garnatxa del racó.
Writer/s: Popular
