Tan sols criatures
Ben aviat, a trenc d'alba,
Els seus llavis dibuixen un somrís.
La foscor es retira
I dona pas a les llums del matí.
Obre els ulls, s'incorpora.
L'aire és fresc. Ja canten els ocells.
Volta el cap...no està sola.
No és un somni i de cop comprèn.
L'han mort. Perduda enmig de proves, de suposicions.
Li han pres la vida unes criatures.
Enveja cruel...i ara passegen amb total impunitat.
No s'hi pot fer res més: són criatures...
No!! Per què l'han mort??!!
Per què no es fa justícia??!!
L'han mort. Perduda enmig de proves, de suposicions.
Li han pres la vida unes criatures.
Enveja cruel...i ara passegen amb total impunitat.
No s'hi pot fer res més: són criatures...
Estesa en un toll de sang, morta la van trobar.
No la van veure marxar.
