Tarda i trist
Avui no cal paraules,
no tindrien cap sentit,
un gaig des d'una branca
d'olivera pensatiu,
de cop el cel s'entela
i plouen flocs vermells de cendra,
veus un poeta collint flors del mal,
forjant quimeres de sol a sol.
Avui no calen rialles,
no tindrien raó de ser,
a fora les campanes,
soles, tristes, van caient
i totes les converses
i els moments venen a veure't,
en una tassa d'aiguardent
et deixes perdre conscient.
Avui no calen paraules,
no tindrien cap sentit,
un gaig des d'una branca
d'olivera pensatiu,
de cop el cel s'entela
i plouen flocs vermells de cendra,
veus un poeta collint flors del mal,
forjant quimeres de sol a sol.
Writer/s: Albert Molina
