Tant de tu tant de mi
Quarts de vuit de la tarda,
ens esperen a sopar.
Tu comences dilemes,
no saps que t’has de posar.
Jo aprofito i sec a terra.
Crec que tot t’està tan bé.
És tan tendre i tan frenètic,
veure’t com mudes la pell.
Mentre fas passarel·la volo,
lluny al temps que m’estàs donant.
I m’adona del bo que trobo.
M’enlluernes a cada pas.
Tant n’estic de tu i se,
que de veure’t mai no em canso.
Ara ja no puc parar.
Vine que t’abraço.
Arribats a aquest punt,
jo no vull pas parar,
fas que sigui tot tan dolç.
Estic ben atrapat del teu dòcil cos.
Tan de tu tan de mi,
amb els dits aquietats entre els teus.
Gira el temps lentament.
Guardaré aquest fragment
Quarts de deu de la nit.
Vuitè canvi de model.
Torno a dir que m’agrades,
jo no canviaria res.
Tu somrius i dolça mires,
com m’agrada quan somrius.
Jo m’acosto i t’acarono,
amb tu sempre sóc tan viu
Van tocant de ben lluny lles onze,
ara si que arribem molt tard.
De camí no puc resistir-me ,
ni un segon deixo de mirar.
Te’l llegeixo en el vitrall,
el record del meu fragment.
Ara que ja no ens pertany,
res d’aquest moment
Arribats a aquest punt,
jo no vull pas parar,
fas que sigui tot tan dolç.
Estic ben atrapat del teu dòcil cos.
Tan de tu tan de mi,
amb els dits aquietats entre els teus.
Gira el temps lentament.
Guardaré aquest fragment
Arribats a aquest punt...
Writer/s: Xavi Criado
