Tard
Closos els ulls somnio encara,
Que encara et pogués fer saltar,
Que encara sentissis desig per mi.
Que poguéssis estar aquí,
Que pogués fondre'm en tu,
Profundament, avui i demà...
Però només et queda la por
De tornar a caminar sola.
Ni una engruna d'amor...
I vas allunyant-te sense saber-ho.
El son està infestat de malsons,
En la vigília hi brilla el buit (i) no el sol,
Les hores són trastos que cal anar apartant.
I volello cap a temps impossibles,
Que ni existeixen, ni vénen, ni viuen,
Que són fruit podrit del meu inútil desig.
Però allà on et busco hi trobo un rostre trist i avorrit...
Una cantonada
Que no puc il·luminar.
I ploc fred i suat sobre mullat.
Això és arribar tard.
I això és haver arribat tard.
I això és arribar tard.
Això és massa tard!!!
T'he vist avui de nou en somnis,
Tant bella, freda, sexual i distant.
Feliçment severa: rient i cardant.
Cantar-te algun dels meus planys.
Dibuixar-te un mar d'estels.
Tot és en va. Te'n vas i no tornaràs.
I dic adéu als meus pocs amics.
I voldria tenir una llàgrima a l'ull.
Però és un final sec i estèril
Com el camí que s'alça davant.
Tard, tard, tard...
