Tempesta
Arriba la tempsta i el seu malson
Que mai ningú s’oblidi dels esguerrats
Ells sempre han viscut condicionats I tu que tot ho tens vius amargat
Desperta, arrisca O more’t D’un tret a les dents!
Jo n’he vist molts com tu en el camí
La seva ment il·lusa els fa pensar
Que estan per sobre del bé i del mal I riuen entre dents amb impunitat
Ministres, basura
Que mor D’un tret a les dents!
Puc viure amb l’addicció o la santedat
Sovint m’he destruït sense motiu
Jo sóc la viva imatge de l’esguerrat
Aquell que pica abans de preguntar L’ampolla, l’agulla
Se’m clava a les dents
Se’m clava a les dents!
