Temps fa temps
Com esgarre paraules
fent-te creure en el temps
temps de joia i blasmes
i encara ací discents
Com s'envolen els dies
i la runa ara ens atany
aprenent a estimar-nos
i encara amb pocs paranys
Com balafie paraules
intente fer-te present
no importa la distància
i encara el bes no m'és absent
Com m'embolcalle en fum
en capolls de records i seda
amb el fil penjant de tu
i encara la incoherència m'anomena
Com desitge arribar al cim
s'obrirà el camí com ulls a la mar
amb la pluja dels teus pits
i encara restes d'ella a les meues mans
Com anem estimant-nos
sense avantatges ni retards
de nou da capo i a contra-temps
i encara sota el mateix compàs.
Ja fa temps que m'acaronen
les teues mans, els teus cabells
finisterre de tendresa
més enllà tinc tant de fred!
Ja fa temps que habites el meu temps
d'oronelles i tempestes d'agost
caminem sense sendes
d'espadats i secs matolls.
Writer/s: Lluís Vicent
