Temps perdut
Són tendres i de vidre
les restes del naufragi
quan et miro de nit
Escombro la memòria
recullo el sopar
oblides les ferides
de tot el que no hem dit
Recullo les ferides
oblides el sopar
escombres la memòria,
tornem a començar
Fa fred i tramuntana
encén la llar de foc.
Que el món s'aturi avui.
Em parles a l'orella
em sembla que és el mar,
són sorra i trepitjades
que no s'esborraran
El cafè sense sucre,
com t'agrada a tu,
fred i reposat
com m'agrada a mi
Que estrany ens sembla el món
en dies com avui,
revoltes i futbol,
els diaris en van plens
La peli s'ha acabat,
i tu t'has dormit,
el nas ben congelat,
no saps quina hora és.
Vull ser en Superman
portar-te cap al llit
amb una sola mà
i tu segueix dormint
I tot això que escric
en el vidre entelat,
són secrets ben amagats
(Que el món s'aturi avui)
Avui tenim assaig
somrius i em dius adéu,
no tornis gaire tard,
que els nens ja s'han après
el poema de Nadal
En Micky que ens abraça,
en Santi que ens apreta,
en Marc no porta peca,
en Roger embarassat,
en Dani il·lusionat,
i el Xavi porta rom
tabacs i il·lusions,
tabacs i il·lusions
I torno tard a casa,
i ric amb el poema,
s'ha fet de nit,
s'ha fet de nit.
M'han canviat el torn,
he perdut el tren,
tornem-hi un altre cop,
tornem-hi un altre cop
T'explico tantes coses
en un rellotge aturat
em mires i somrius
un petó i bona nit,
et tapo amb la manta
i miro com t'adorms,
lluitant contra els malsons
On t'has amagat,
sóc jo que m'he perdut.
On t'has amagat,
sóc jo que m'he perdut.
Tornem a començar,
tornem a començar
(Que el món s'aturi avui)
Temps, que no has tingut
Temps, que no t'ha arribat
Temps, que no t'he donat
Em vols? aquí em tens
Sóc per tu. Tot per tu.
Temps per tu. Sóc per tu
