Teníem vint anys
Volia ser vent per fer nosa com quan bufa a s'arenal
que ni ets ulls més entelats sabien com apagar-se sense deixar-te d'estimar
Com es fosquet que duu tota una vida per endavant
enganant ses quatre llunes amb es sol que mai s'atura i diu que demà arribarà
Sense cançó que afinarà dues notes des teu cor
te n'anaves desfermada com sa barca amb sa rissaga que reclama es seu tresor
Davall des temps que a ses hores se les venta i tant li fot
que mos cura llenegades i mos regala maquillatges dedicats als braverols
Pes vergers de Sant Joan tot m'ho donaves teníem vint anys
trossos de paper bocins i retalls
eren tots es vespres van ser tantes llunes dedicades
Sínies rompudes dins tanques que encaren ses hores deixades des vells
i jo que som aigua que espera pouades sabent que defora et veuré
Com es vitrac que te marca sa distància dalt s'ullastrar
ni s'atraca ni s'amaga i et recorda que ell és lliure i que mai l'agafaràs
Vaig ben guardar ses paraules més difícils d'escoltar
no hi ha clau no hi ha manera no hi ha tantes serenades ni besades en es bar
Pelat de tot sense res com són ses roques des coster
que s'alegren de ses onades que les banyen i els conten mil històries de mariners
que van partir cercant cants de ses sirenes des matí
i en es port tenen ca seva malalts de mar malalts de terra mancats de tot del que vivim
Vent de mestral dins s'arenal mos envejava teníem vint anys
trossos de paper bocins i retalls
eren tots es vespres van ser tantes llunes dedicades
Sínies rompudes dins tanques que encaren ses hores prestades des vells
i jo que som aigua que espera pouades sabent que defora et veuré
Sínies rompudes dins tanques que encaren ses hores prestades des vells
i jo que som aigua que espera pouades sabent que defora et veuré dins trossos de paper
