Tenim la nostra plaça
No hi ha res com conèixer un àngel, l’has trobat i ens dius que és tan blanca, i és veritat que els ulls et brillen com abans.
L’has trobat una matinada i de nou ara t’engalanes, com abans, ara rius i somrius com abans.
És tan gran, la veig i no és blanca, ni s’apropa a com ens la narraves, és igual, ara de nou somrius com abans.
Vols quedar aviat a la plaça quan abans no sorties de casa, com abans, després de conèixer el mussol.
El mussol era gris i mirava amb els ulls d’un ésser amb ràbia i va marxar, i la buscaves per tots el racons.
Fins que et vas tancar
a dins de casa, et vas tancar pensant que era teva la raó que el mussol fes de mussol.
I patim perquè el teu àngel sap volar i potser passa que volar li faci més gràcia que estimar.
Però tranquil tenim la nostra plaça, et portarem amb naltros de viatge com abans, abans que l’àngel hagués arribat.
Writer/s: Jose Juan González
