Tens
Tens uns ulls tot plens d´enyor
i unes mans tot tremoloses,
tens un cor que és un tresor perdut.
Tens un nas com un cabàs
i una boca fugissera,
tens uns llavis enlairats al cel.
I és que jo t´estimo, per tot això t´estimo...
Tens el cap que n´és curull
de somnis esquerdats,
de pensaments que fan olor a humitat.
Tens uns llavis excitants
i uns dits sempre nerviosos,
que es passegen, lliures, pel meu cos, sense bitllet.
jo t´estimo, per tot això jo t´estimo...
Tens el fetge inundat d´alcohol,
tens l´alè amb sabor a nicotina,
tens un coll més llarg
que un dia sense pa,
per tot això... per tot això...
T´estimo...
Tens el fetge reventat d´alcohol,
tens les dents brutes de nicotina,
tens la butxaca més buida,
més buida que un pou sec.
per tot això... per tot això...
t´estimo, per tot això jo t´estimo...
Writer/s: Antonio Garcia Iranzo
