Te'n vas i quan te'n vas
Te'n vas i quan te'n vas
vaig a regar el mort sense creu
que em creix al jardí
com si al ventre no em notara
ja aquell mocador plegat
el fum dels missatges,
els esborranys d'un record
mai engendrat.
Em faràs parir fantasmes ,
fantasmes buits amb budells de bou
que brodaré com les àvies antigues.
Un mort em donarà les gràcies,
pariré fantasmes
avortaré aquella càlida,
descurada imatge teua,
Un mort em donarà les gràcies,
pariré fantasmes
avortaré aquella càlida,
descurada imatge teua,
descurada imatge teua.
Te'n vas i quan te'n vas
vaig a regar el mort sense creu
que em creix al jardí
com si al ventre no em notara
ja aquell mocador plegat
el fum dels missatges,
els esborranys d'un record
mai engendrat.
l'expulsaré amb sang quallada
i placenta freda de fantasma,
criatura morta com els amors
de les plantes.
Writer/s: Júlia Zabala,Francesc Pedroche
