Terrats

Daniel Rosell

Després de la nit què et veig,
no puc pensar en més ni volent.
I sé que el més prop que estaré
dels teus llavis serà bevent un glop del teu got.

I em sent com un arbre del parc,
incapaç de moure´s allà plantat.

I quan camine pels terrats
aguaitant a vore si et veig passar,
i quan camine pels terrats
travessant el cel que ens separa,
i quan camine pel terrats
allargant la nit fins l´alba.

I per més que busquí el remei,
contra aquest mareig no puc fer res.
I sé que ho saps perfectament,
que em descol·loques fàcilment.

I em sent com un arbre del parc,
incapaç de moure´s allà plantat.

I quan camine pels terrats
aguaitant a vore si et veig passar,
i quan camine pels terrats
travessant el cel que ens separa,
i quan camine pel terrats
allargant la nit fins l´alba.