Tex Mex

Llorer

són les marques del plaer
les zones més prohibides
el camí que hem començat
ja no tindrà sortida

les perícies de la sort
que ballen dins del temps perdut
mai m’hagués imaginat
desfent-me al teu costat, amb tu

vaig obrint a poc a poc
els ulls que donen vida

Crec que hauríem de saber
que no som de mentida

les perícies de la sort
que ballen dins del temps
mai m’hagués imaginat
desfent-me al teu costat, amb tu