T'estimo, t'odio

Jofre Bardagí

Estic estirat i no em vull aixecar
al meu llit
ningú m'escolta plorar.
No em queden senyals
d'aquest dematí
quan tot just
m'aconseguia adormir...

Després de passar-me
una vida sencera
rient de mi i de la meva salut
ara tot el que em queda són les
ganes d'entendre'm
i jurar que ja no hi tornaré
més... oh oh t'estimo...

Em miro al mirall i ja no em reconec
sóc jo mateix
però amb altres coses al cap...
Ens estem fent tan grans
a base de cops
a base d'hòsties
i de molts mals de cap...

Després de passar-me la vida sencera
rient de mi i de la meva salut
i ara ni em queden
massa ganes de viure
i si encara hi sóc és gràcies a tu...
oh oh t'odio...

I no et culpo per fer-me costat
perquè l'imbècil
tinc clar que no sóc jo.
Però no em culpis tu si cada cop
ens veiem menys
i busco altres camins...
que cada cop em diverteixes menys...
No em diverteixes gens.

T'estimo... t'odio...