Tetra brik
La Sara està espantada, la Irene està que trina,
s’abracen i supliquen que es tracti d’una joguina
La Paula i la Maria ho tenen assumit
mentre la Carlota escriu un vers d’adéu molt trist.
Hem vist a la “tele” un anunci esgarrifós:
La bèstia més temuda: UN ESPREMEDOR.
El plor d’una mandarina no l’aturarà.
Els kiwis som molt febles; seré la primera a palmar.
Maduixes i llimones, morirem cantant.
Jo he escrit unes paraules per anar-me acomiadant.
No vull viure en un Tetrabrick, per mi seria ofensiu, molt trist,
ni que em xuclin amb una palleta, qui vulgui sucs que es llenci al riu
No vull viure en un Tetrabrick, per mi seria ofensiu, molt trist,
ni que em xuclin amb una palleta, qui vulgui sucs que es llepi un dit.
S’ha posat de moda beure sucs tropicals.
Això va per vosaltres, mango i maracuià.
Ai! Pobreta poma! Quina decepció! Pensar que
aquesta banda acabarà a l’espremedor.
Una xocolata sempre ve de gust.
No ets ben bé una fruita però podries ser espremut.
Els batuts de plàtan són un àpat deliciós
així que tots alerta o això serà horrorós.
No vull viure en un Tetrabrick, per mi seria ofensiu, molt trist,
ni que em xuclin amb una palleta, qui vulgui sucs que es llenci al riu
No vull viure en un Tetrabrick, per mi seria ofensiu, molt trist,
ni que em xuclin amb una palleta, qui vulgui sucs que es llepi un dit.
Writer/s: Dani Coma
