
Tic tac
Hores que passen,
portes que es tanquen,
llums que s’apaguen
quan tot sembla igual.
No et pots quedar enrere,
ningú t’espera
però a la teva manera
ets capaç d’avançar.
Podries seguir-me
allà on tot és diferent de com era,
però això depèn de tu.
No vull agobiar-te
però tampoc oblidar-te,
són masses les coses
que em queden per dir.
Si encara somies,
podria ajudar-te,
deixar anar paraules
per gaudir dels moments.
I és que cada paraula té un significat
més profund del que sembla
si vas més enllà.
Podries seguir-me allà on tot és diferent de com era,
tot depèn de tu.
Writer/s: Sòmines