Tirant lo Blanc
Vull caminar, vull descansar, vull arribar, vull acabar,
La meva capa, els meus cabells ragen sang del llarg combat
Amb mi el record de cada instant,
Un breu moment la ment en blanc,
A la torratxa del Castell oneja la senyera al vent
Els fantasmes que solquen la nit envolten el meu esperit..
Per tots els sants els hem guanyat!
A tots els turcs hem derrotat!
Diafebus el meu nom I el del meu cap Tirant Lo Blanch
D’aquesta terra i mar enllà és el més destre capità
Erem vuit-cents davant dos mil i cap ni un no s’ha Salvat!
El meu honor, el meu cor,
La meva vida, la meva sang,
La meva espasa fins al final
Us ofereixo Tirant Lo Blanch
Fa tres jornades el Soldà Constantinobla va assetjar
Comptes i Ducs, l’Emperador no hi van trobar cap salvació
Però per sorpresa en el seu camp hem caigut aquesta nit
A Sant Jordi he invocat entre el terror dels seus crits
He abraçat al gran Tirant esgotat pel llarg combat
“Diafebus amic meu als infidels hem derrotat”
“Agenollem-nos caballer. Enlairem el cap al cel,
I adrecem el nostre prec al nostre Déu omnipotent”
Tirant, Carmesina us guarda en el seu cor,
i quan no us te aprop es more d’amor
Carmesina sou per Tirant el record més bonic,
I de nit somnia en la blancor dels vostres pits…
Estefania jo us estimo a vós
Com mai ningú no he estimat…
Vull caminar, vull descansar, vull arribar, vull acabar,
La meva capa, els meus cabells ragen sang del llarg combat
Llarga vida al gloriós capità
Llarga vida a Tirant Lo Blanc!
Writer/s: Jordi Bassas Serramià
