Tirat al fang
Avui t'escric cartes de cendra per aprendre a pensar en mi;
tantes hores de matina, ja veig que no m'han servir.
Surt el sol per la finestra, els núvols venen mullats,
marxo de casa, vindré al vespre per veure si m'has trucat.
Pels carrers la gent em mira com si em trobessin estrany,
sento que tots em vigilen mentre jo vaig caminant;
els somnis són a la fuga, sé que no arribaràs mai,
se m'escapen tantes coses que em deixen tirat al fang.
Tot podria ser molt fàcil, però em va sortir malament;
amb un dolç somriure càlid m'acaricia sempre el vent.
Sento l'olor de la derrota, la ciutat sembla més gris,
potser em fa falta alguna cosa per poder ser feliç.
Pels carrers la gent em mira com si em trobessin estrany,
sento que tots em vigilen mentre jo vaig caminant;
els somnis són a la fuga, sé que no arribaràs mai,
se m'escapen tantes coses que em deixen tirat al fang.
I somio que em somies i que no vols despertar,
que la pols de llum de l'alba trenca amb el meu passat.
He caigut molts cops a terra i he quedat tirat al fang,
ara ja començo a creure que no m'aixecaré mai.
Writer/s: Marc Sicília
