Titella malabarista

Macedònia

Ara fa uns quants anys una tarda d'un mes de maig
els meus pares em van dir que eren bons amics; i prou.
I que quan fos més gran entendria el que estava passant
però que el pare s'en anava a Puigcerdà
que els dos m'estimaven estava clar
un des de la muntanya l'altre des del mar.
I que em farien créixer així, sempre d'allà cap aquí
perquè em volien compartir mentre fos petit.
I jo després quan ja fos més gran aleshores ja podria triar
si fer-me monitor d'esquí o prendre el sol a l'Estartit

I ara que ja sóc gran i que per fi em deixen triar
vull ser un titella malabarista a la capital
O treballar en un circ vestidet com quan era petit
que com fins ara la meva vida pengi d'un fil
I agafar al meu papa amb una mà
i a la meva mama amb l'altre mà
i fer-los giravoltar sempre d'aquí cap allà
primer amunt després avall de mà en mà
I fer una gira pel món sencer, i fer-me anar jo a mi mateix
de la Cerdanya a l'Empordà vull ser un titella professional.

Anar de Londres a Marraqueix, de Nicaragua cap al Japó
de la Plata a les Maldives o a Bangladeix
De Portugal fins a Dakar, del Nepal fins a Hawai
de la platja a la muntanya en un no res.